Sobre Nosaltres
Qui som? Com va nèixer la Guia? Per què? Quina es la nostra filosofia?
Ens presentem
Hola, som en Jordi Alcover i la Sílvia Naranjo. Especialistes, autors de la Guia i defensors de les varietats autòctones de cada zona.
Durant anys hem treballat per oferir-vos una guia complerta dels millors vins de Catalunya, acostant i interpretant el raïm per a aquelles persones profanes en la cata de vins.
Sílvia Naranjo
Després de diverses activitats professionals privades relacionades amb el món del vi, la seva primera vinculació amb la premsa escrita va ser l’Especial Vins la Vanguàrdia l’any 2006.
Es tractava d’una publicació trimestral on va tenir oportunitat de posar en pràctica moltes idees al voltant de la manera que té el sector de tractar la informació a la premsa.
Des d’aquesta plataforma i degut a aquest enfocament diferent, el següent pas va ser l’encàrrec de fer el primer projecte per publicar aquesta guia de vins catalans tastats a cegues, l’any 2008.
Des de llavors, la seva trajectòria ha estat lligada a una proposta crítica i constructiva alhora, fonamentada en el coneixement empíric dels vins i dels escumosos catalans per mitjà del tast a
cegues.
La seva constància en la defensa d’aquest ideari ha estat un dels punts forts de la publicació, La Guia de Vins de Catalunya. Gran defensora del Cava com a punta de llança del vi català, el seu compromís amb el nostre vi escumós per excel·lència conté objeccions i alhora propostes de millora constant.
En menys d’un mes presentarà la desena edició de La Guia, des d’on han arrencat bona part de les idees que avui estan reorientant el vi català, i des d’on defensa el brut nature i les varietats autòctones com a raó de ser del Cava.
Jordi Alcover
Des de 2006 fins a 2008 s’encarrega principalment de la part redaccional de l’Especial Vins La Vanguàrdia.
El 2008 rep juntament amb Sílvia Naranjo l’encàrrec de fer la primera guia de vins catalans, per l’estil en el tractament que es donava a la informació sobre els vins que hi sortien.
Després de la primera edició l’any 2008 i per raó de les conclusions dels tastos realitzats per fer-la, va dedicar els seus esforços durant tres edicions més a fer una anàlisi acurada del procés de producció del raïm per tal d’arribar a l’arrel dels problemes estructurals que generaven deficiències en la qualitat del raïm veremat i per tant també en els vins que se’n feien.
Per la defensa dels arguments resultants se li ha tractat sovint de radical, però l’arrel de la seva crítica és propositiva, mai destructiva. Defensa una premsa del vi lliure i plural, on no només hi hagi lloances sinó també opinions que, encara que no agradin a tothom, puguin ajudar a generar debat i a fer créixer el sector.
En el cas del cava defensa el brut nature com a oportunitat de mercat i essència del nostre producte, i l’ús prioritari de les varietats autòctones.
La guia
La Guia és un instrument per construir el concepte del que ha de ser el Vi Català. La Guia neix de la necessitat de valorar els vins catalans des de casa.
L’any 2008 comença aquesta història. Primer de tot amb molt bona disposició, disposats a copsar la qualitat del vi català, tot pensant que era molt bona.
A la meitat dels tastos del primer any ens vam posar les mans al cap. La majoria dels vins eren fets amb varietats foranes, amb raïm mediocre i qualitat discutible.
Vam discutir força sobre la conveniència de tirar endavant amb la informació que teníem o abandonar el projecte després de la primera edició. I vam demanar consell a un amic, que va venir a dir-nos que havíem de fer el que havíem de fer, malgrat li fotéssim el negoci enlaire.
La segona edició va oferir una anàlisi de l’entorn en el qual es produeix el raïm per tal de copsar les deficiències que originen la disminució de la qualitat del gra a cada verema.
I des d’aquesta anàlisi vam explicar punt per punt l’origen del problema: ceps mal adaptats, procedents de altres contrades i altres climes, que no culminen el procés de maduració, que no produeixen bon raïm, però que estan plantades a bastament per tot Catalunya.
Des de llavors La Guia és el lloc de trobada de molts productors. És l’espai on s’analitza cada any la collita i l’evolució dels vins catalans, sense comparar-los amb els de cap altra contrada. I és l’únic medi on hi ha espai per a la crítica propositiva, per a l’anàlisi, i per a la generació d’un debat constant que ha canviat el vi català en els darrers deu anys.
La Guia de vins de Catalunya també és impulsora de vinscatalans.com, un projecte orientat a la difusió i promoció dels vins catalans a través de diverses iniciatives, accions, campanyes i esdeveniments. Buscant sempre la proximitat, el valor didàctic i la creativitat per fer arribar els vins catalans a tothom.
“Hi ha tres maneres de valorar un vi. Podem valorar-lo només per com és, sempre al marge de què representa.
Podem valorar-lo a més pel que és, i pel que representa, i finalment el podem valorar pel que conscientment representa; i també, en cas que s’escaigui fer-ho, pel que deliberadament no és i s’oblida de representar.
La tria correcta sobre com fer-ho només determina la serietat i la utilitat del resultat final.”
La Guia de Vins de Catalunya va néixer a l’any 2008 per informar al consumidor a partir d’un model de tast a cegues transparent, rigorós i equitatiu, que puntua tots els factors que intervenen en un vi.
El 2008 va començar tot aquest enrenou. Llavors ens dedicàvem a editar cada tres mesos una separata a La Vanguardia, l’Especial Vinos.
Va ser pels volts del mes de març que un elaborador va fer-nos la proposta de fer una guia de vins de Catalunya, la primera, amb valoracions, a l’estil de la que a l’estat espanyol feia llavors el José Peñín.
Nosaltres vam fer un projecte que no s’assemblava en res a l’esperit de la proposta; el vam proposar a diversos actors del govern de llavors – el tripartit-, però la resposta va ser que no hi havia pressupost per fer una cosa així. A més, el govern no tenia una intenció real de fer una guia, i l’Incavi tampoc volia fer una guia amb puntuacions per no voler prendre partit per un vi o un altre, mantenint la neutralitat.
Però el director general que ens va rebre, en el mateix moment de dir que no podia, s’estava guardant a un calaix el dossier amb el projecte sencer, i sortint d’allà vam decidir que no podíem permetre que anés a parar a altres mans privades.
Per això vam buscar finançament i el vam aconseguir, sense pensar realment en la viabilitat econòmica del projecte. Moltes edicions després som aquí encara.
No sabem exactament com hem arribat aquí, però la durada del que ja no és un projecte ara ja és una fita inèdita en el món del vi català i, encara més, de la premsa del vi català. És menys comprensible encara si penseu que els primers set anys no hem tingut cap mena de suport financer derivat de les insercions publicitàries o de quotes dels cellers per participar a La Guia.
A La Guia hem perseguit sempre la llibertat d’opinió, la independència per poder puntuar i argumentar tant com calgui, i alhora per exposar cada any tants arguments com ens vinguin al cap tot tastant els vins.
D’aquí han sortit les reflexions que han atiat el canvi de mentalitat en el vi català; un canvi debatut, treballat i potser negociat, però també accelerat des de La Guia.
Atès que el sector l’hagués programat a llarg termini i, el fet que un mitjà en parli i no derivi el discurs suavitzant-lo, ha fet que el temps en què els cellers han començat a actuar a la vinya per substituir varietats franceses per altres de tradicionals s’hagi escurçat d’allò més.
El perfeccionament de la tècnica de l’empelt ha estat cabdal per accelerar aquest procés.
