La guia de Vins de Catalunya - Guia de Vins de Catalunya

Conversaciones recientes

Últimamente cierto ambiente de crispación -un ambiente mezquino a más no poder nos rodea, desde luego- tira por el suelo los contenidos de la mayoría de diálogos, que al poco de comenzar devienen tensos y difíciles de llevar a ningún punto de entendimiento que no sea el respeto final por la opinión del otro. Cuando digo final es estricto, porque en el recorrido hasta llegar a ese punto en varias ocasiones se ha tirado de tópicos tan socorridos como socarrones para despreciar las propuestas de cualquier interlocutor, para al final proclamar el respeto y la política de no agresión como pacto de futuro.

Preliminares Cero (y 3)

Intentaremos resumir los dos artículos anteriores con un ejemplo bastante gráfico; imaginemos un grupo de feriantes que se reúne para organizar acciones conjuntas, eso que comúnmente se suele llamar “mercadillo de verano”. Para ello votan con la idea de escoger un grupo organizador, por supuesto. Estos feriantes tienen actividades muy diversas, pero sobre todo se dedican a dos cosas; unos, queso y embutido autóctono y artesanía local, y los otros venden marcas clonadas del original mucho más caro, tipo Gervin Klain, Karolina Ferrera, UMMO, Hoppa o Adidash. El mercadillo, sin embargo, los acoge a todos por igual sin tener ningún reparo con ningún producto: todo es bueno, todo está bien. Al principio se llenó de tenderetes que proponían la segunda opción, pero ahora, en el mercadillo, cada vez hay más feriantes que quieren aprender a hacer artesanía local, o quesos propios, o embutidos de su propia granja, porque además han detectado más demanda que de camisetas con la marca Niki y un gancho boca abajo en el pecho. Falta poco para que los primeros exijan a los organizadores del mercadillo que se regule la presencia de los segundos.

Preliminares Cero (1)

Utilizamos poco nuestra web. Parece que últimamente sirve más para que los diferentes organismos que nos suelen invitar a sus actos nos cataloguen como prensa, cuando en realidad no somos eso creo que en ningún sentido. Nosotros hablamos de actualidad a largo plazo, de temas de recorrido largo, ya que el más corto de nuestros contenidos dura un año entero. Supongo que no hay en el sector del vino catalán un apartado previsto para un trabajo de campo a la hora de invitar a alguien a un acto, o simplemente para apreciar la diferencia, que por cierto no es nada sutil sino más bien evidente.

Balanç dels deures fets

Havent acabat la temporada de tastos, la tardor sembla venir carregada de novetats. Les conclusions enguany ens revelen un augment considerable de la qualitat a algunes DO, però per sobre de tot la sensació que s’extreu de la feina feta és doble: per una banda, cada vegada veiem més a prop el que perseguíem, cap altra cosa que convertir-nos en un estudi de camp de la qualitat del vi català per tal de fer-lo millorar any rere any mitjançant una anàlisi pública i sincera dins l’edició corresponent. Per l’altra, aconseguir que molts cellers ho entenguin així, mirant més enllà de la part que afecta legítimament als seus interessos empresarials.

Agustí Torelló Mata: Compromís Qualitatiu

Una encesa eloqüència acompanya el tast dels seus caves Gran Reserva i Reserva Barrica. Aquests, delicats i mirífics, permeten apreciar la meravellosa habilitat que hi ha darrera d’ells. Els artífexs i responsables de caves com el Kripta o el Bayanus estimen de forma absoluta que la qualitat i valor d’un cava està subordinat a la suma de coneixement i experiència.

Top ViCavaCat 13, Otto Zutz y Guia de Vins de Catalunya 2013

El dia següent de la festa a l'Hotel Barceló, la primera reunió dels millors vins catalans per la presentació de la Guia 2011, vam decidir que aquesta festa mereixia, pel seu contingut, un entorn diferent i molt atractiu cada any. Primer de tot perquè proposa una selecció, cosa que la majoria de la gent fa - legítimament - interposant interessos comercials i casant-se amb ells. És legítim, sí, però des del nostre punt de vista hi ha llums i ombres en una tria comercial d'un portfolio, i per sobre de tot en el manteniment d'aquest portfolio collita a collita com si es tractés necessàriament dels millors vins possibles. No pot ser d'una altra manera quan un distribuidor presenta la seva selecció, però des del respecte hem de deixar clar que no es tracta del mateix fenòmen quan parlem del TopViCavaCat. En segon lloc, perquè es mulla en un criteri concret, cosa que molts critiquen sense proposar una alternativa tangible, sinó mantenint-se com sempre en la comoditat d'un clarobscur gens profitós ni visible: cal oferir a la gent noms i marques concretes per tal que busqui, compri, tasti i coneixi els vins catalans, i per això cal assumir el risc de mullar-se. La tercera finalitat, malgrat que d'altres la obviarien, no és cap altra que llançar l'edició per tal que es vengui prou per poder seguir endavant amb aquest projecte, fent-lo créixer en profit evident del vi català.

Preliminares 0 (2)

Para ilustrar este carácter cateto y provinciano que ha desdibujado el vino y el territorio catalán -y muchas otras cosas-, tan solo hay que reparar en el pateo que han recibido durante años las variedades autóctonas: en la historia reciente de la sumoll, por ejemplo. No ha habido nunca un caso de desprecio más generalizado entre toda una generación de viticultores (1980-2000), nunca ha sido de mayor unanimidad esa frase tan oída en todos los casinos de cualquier pueblo: no da color, no da grado, el vino que hace no es bueno, es demasiado rustico, raspa, etc.. 

 TV3 ens ajuda

La televisió pública de Catalunya s'ha interessat per la nostra feina, per les seves particularitats i fites aconseguides en cinc anys. Agraïm a en Miquel i a en Guillem la professionalitat i la sensibilitat que han tingut a l'hora de muntar i escriure el reportatge, i la oportunitat de accedir a milers de persones en minut i mig, potser per convèncer-les de que cal triar bé el vi que hem de prendre, o de que no tot el vi català és realment català.

http://www.324.cat/video/4090715

Pardas, conspiració d’atractius. 

La creença que abans de la tecnologia ja els nostres avis podien fer bons vins encunya una vocació d’entrega a una viticultura despullada del component industriós i capaç de domar  les dissensions entre natura i cultiu. Preceptes com l’harmonia, on allò real i allò moral es vinculen, fan de Pardas un celler discipular d’aquesta visió al parificar ambdues esferes. És un projecte que alhora desprèn una bellesa adherent i contagiosa dissolta en els arguments que forneixen el discurs que hi ha darrera dels seus vins, encisers i ideals però que des d’un primer moment es mostren dotats amb l’insinuat vernís de la lucidesa.

Criteri o interessos

http://www.youtube.com/watch?v=2AA64eCt2zs&feature=player_detailpage

No fa ni quatre dies que hem estat, de nou, en boca de molts en el món del vi. Hi ha qui se’n recorda de nosaltres només quan trona, qui es deixa anar traient el pitjor que porta a dintre només quan sent a parlar de nosaltres, sense donar-se un segon per esbrinar quin és el motiu que li fa comportar-se així. De fet, tots el tenim a la boca, però fa lleig dir-ho, i més encara tirar-li a la cara al pobre desgraciat que pateixi aquest problema. Sovint se m’acut que molts haurien de pensar-hi per viure millor, però també que no hi ha res a fer perquè a qui segur que mai escoltarien és a un servidor.